Les empreses familiars o individuals, estarien constituïdes per famílies o individus sols, com són avui les empreses de pagesos, petits comerços i autònoms, i no poden tenir assalariats a càrrec seu que no siguin de la pròpia família.

 

Aquesta modalitat d'empresa no es diferenciaria gaire de com són avui i mantindrien la propietat que seria vendible i transferible als seus hereus i pagarien els impostos establerts.

 

L'administració en aquest tipus d'empreses portaria un determinat control sobre elles, garantint que la seva productivitat fos viable i necessària, i en cas de venda o transmissió se'n garantiria la continuïtat. També l'administració controlaria els beneficis de l'empresa per assegurar-se que tinguin uns ingressos mínims, és a dir, l'administració portaria un control determinat però no interferiria sinó fos necessari.

 

Cada empresa tindria gratuïtament un assessor comptable i financer designat per l'administració que segons calgui, passaria per l'empresa i s'encarregaria de:

 

- Portar la comptabilitat de l'empresa.

- Fer les declaracions d'Hisenda.

- I tots aquells tràmits que relacionen l’empresa amb l’administració.

 

Això suposaria un estalvi per a l'empresa en no haver de pagar comptabilitat ni assessoria i una protecció per part de l'administració. Les situacions que poguessin surtir es convindrien entre l'administració i l'empresari sempre buscant la millor solució i conforme al que estableix la Llei.

 

Les societats estarien constituïdes per treballadors on ocupant cadascun els diferents càrrecs tots serien socis. Aquestes empreses serien les que avui són anomenades petites i mitjanes empreses, autònoms amb treballadors i fins a un màxim de treballadors que podrien ser de 10 o 20 treballadors, a partir del número establert pesarien a ser empreses de l'Estat.

 

L'empresari podria mantenir la propietat de l'empresa i podria ser vendible o transferible, però no a capital exterior. L'administració legislaria cada situació que es podria presentar sempre buscant la solució que perjudiqui menys. L'empresari pesaria ser l'empresari-gerent, tots cobrant segons el càrrec professional que ocupa i tots serien coneixedors de la comptabilitat de l'empresa. Periòdicament en assemblees es definirien sobre la continuïtat i els sous corresponents a cada categoria professional, que podrien adaptar-se segons el rendiment de l'empresa i els beneficis obtinguts i respectant la legislació vigent corresponent.

 

Evidentment l'empresari s'hauria de valorar majoritàriament per ser l'iniciador i l'organitzador de l'empresa. La valoració dels diferents llocs de treball es negociaria en principi amb els empresaris i treballadors actuals i l'administració establiria per llei uns mínims per a cada categoria professional. Es cobririen les despeses de manteniment de l'empresa

 

Els que s'incorporessin novament a l'empresa passarien per un temps de prova i adaptació, passat aquest temps passarien a ser soci de l'empresa.

 

Igual que a les empreses familiars i individuals, cadascuna d'aquestes empreses tindria un assessor comptable i financer designat per l'administració que gratuïta i regularment passaria per l'empresa i s'encarregaria de:

 

- Portar la comptabilitat de l'empresa.

- Fer les declaracions d'Hisenda.

- Donar d'alta i baixa nous treballadors.

- I tots aquells tràmits que relacionen l’empresa amb l’administració.

 

Això també suposaria un estalvi per a l'empresa i una protecció per part de l'administració.

 

Es crearien empreses de treballs temporals per cobrir feines ocasionals com la recollida de fruites i verdures en el seu temps, prioritzant que les places fossin cobertes per treballadors locals i immigrants.

 

Les empreses de l'Estat serien les de grans dimensions a partir d'un número de treballadors i tots serien assalariats de l'Estat, com són avui les empreses mineres, les drassanes, la Renfe....

 

La nacionalització es faria recuperant primer les parts del capital invertit d'exterior i d'els propietaris espanyols s'estudiaria cada cas en particular comprant-los la seva part o arribant a un acord, pagant-los amb els diners que s'aniria aportant de la manera descrita a SOCIALITZACIÓ-ECONOMIA d'aquesta pàgina i també dels beneficis que hi podrien haver de les empreses nacionalitzades e impostos.

 

Els empresaris actuals d'aquestes empreses han de substituir el seu enriquiment derivat del rendiment de l'empresa, per un sou superior que s'establiria per llei o d'un percentatge dels beneficis, renunciant a l'ambició d'enriquir-se exageradament (perquè no els serveix de res tenir milions i milions, més que per anar augmentant el capital en noves Inversions), i també del seu privilegiat poder a favor de la majoria de la població, perquè aquesta deixi de patir les conseqüències descrites en aquesta web.

 

Igual que a les empreses de socis, els sous corresponents a cada categoria professional s'adaptarien segons el rendiment de l'empresa i els beneficis obtinguts, conservant així l'estímul que quan més i millor es treballa, més es guanya i respectant la legislació vigent.

 

El motor de la productivitat no ha de ser l'enriquiment desorbitat d'un sector minoritari de la població, sinó el cobriment de les necessitats de la població. És per això que s'ha de fer una crida al sentit de la convivència i empatia en favor de la població.

 

..............................

 

A les empreses es pot originar un abandonament de les obligacions productives en els treballadors que pot portar a una menor productivitat, ja que l'empresari particular exerceix un major control i exigències sobre el treballador (de vegades il·legals), aquestes exigències i control s'han de portar a terme per un departament de l'administració i assegurar que la productivitat sigui l’adequada i de qualitat. A les empreses on s'aprecia menor productivitat s'obriria un expedient i se n'augmentaria el control, sancionant si fos necessari als que originessin aquesta manca de responsabilitat.

 

Davant la possibilitat que polítics poguessin quedar-se amb diners de l'Estat, tots els polítics, empresaris-gerents i el conjunt de la població, hauran de fer públiques les seves pertanyies en propietat i diners inclosa la seva procedència, tant a l'interior com a l'exterior del país regularment, no admetent l'ús de testaferros, cas en què seran durament sancionats. Tampoc no s'admetran l'ús dels anomenats paradisos fiscals.

 

L'organització en general de les empreses aniria a càrrec de l'administració, aquesta es faria protectora de cada empresa garantint la continuïtat i suprimint la propietat privada que no siguin d'àmbit familiar o societat, eliminant totes les empreses i treballs innecessaris i proporcionant els mitjans necessaris per a la creació de noves empreses, i seria la responsable de proporcionar un lloc de treball per a cada treballador, quedant eliminat l'atur. La iniciativa privada seria ajudada i protegida per ladministració prenent els acords apropiats.

 

Les empreses d'àmbit local i de comunitat autònoma serien regulades per la comunitat, les d'àmbit nacional per la comunitat autònoma on es trobi la central de l'empresa i les d'àmbit internacional amb seu a l'estranger que no podrien ser nacionalitzades s'establiria un conveni amb elles per tal que les condicions dels treballadors fossin similars a les nacionals i que no hi hagin incompatibilitats en la producció.

 

Les empreses d'origen espanyol on s'hagi invertit capital estranger, es recuperarien comprant les parts en possessió d'estrangers de manera progressiva i en la mesura que ho possibilités l'aportació anual de valor econòmic al sistema. Les empreses en cap cas no podrien ser venudes a capitals estrangers.

 

 SOCIALITZACIÓ – ECONOMIA

 

A l'economia, cal adaptar-la a aquesta organització de la propietat productiva. L'administració controlaria tota l'economia empresarial i cada empresa en particular, duent un control exhaustiu sobre la seva producció i rendiments, per la qual cosa no es permetria l'engany ni de gerents ni de treballadors.

 

 L'administració aportaria els diners que el conjunt del sistema necessités per funcionar. Aquesta aportació de capital al sistema es faria sobre la base de les necessitats reals del conjunt social com són el creixement demogràfic, la inflació o els creixements d'empreses i producció.

 

Com aportaria l'administració els diners? Actualment, la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació no es compensa aportant més diners. El Govern a través d'una Llei Orgànica que ho autoritzi aportaria el valor econòmic al sistema per compensar aquesta inflació (però també pel creixement demogràfic i empresarial) i que incrementaria els Pressupostos Generals de l'Estat. La quantitat a aportar cada any seria aprovada pel Congrés dels Diputats.  

 

Els criteris per establir la quantitat de diners que s'aportarien cada any s'establirien per llei, bé pel Govern i/o internacionalment per organismes internacionals com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Aquesta aportació no ha d'originar més inflació, que es controlaria limitant els preus dels productes nacionals i importats, inclosos els preus dels intermediaris que interferissin des de la producció fins a la comercialització.

 

Una manera de mantenir la inflació s'establiria per llei de tal manera que no superés un determinat valor (3%), i si algun producte es veiés obligat a superar aquest màxim s'haurà d'informar a l'administració i si aquesta veiés que fos justificat, seria la administració la que es fes càrrec de la diferència.

 

 La necessitat d'aportar diners al sistema no pot estar en mans de la prestació dels qui més en tenen, ni del préstec bancari, tampoc de l'aportació per l'entrada massiva de turistes o de les vendes d'empreses i béns a capital procedent de l'exterior ni de l'emissió de Deute públic, aquest poder que avui tenen les grans fortunes o els bancs ha de passar a ser del poder de l'Estat pel que es nacionalitzaria la banca, d'aquesta manera s'enduria un control total sobre l'economia.

 

- La prestació privada o bancària són diners que s'han de tornar amb interessos, dons no aporten diners al sistema, només quan augmenta la prestació, però si aquesta no creix, no hi ha aportació, sinó tot al contrari, suposa un increment de diners al prestador en haver de tornar-los amb els seus interessos.

- L'entrada massiva de turistes és una aportació que està sotmesa a les situacions de crisi, no és segura.

- La venda d'empreses i béns a capital estranger és una pèrdua de patrimoni empresarial i de béns, no pot ser la manera d'aportar diners al sistema. El 50,2% de les empreses que cotitzen a la Borsa ja són propietat d'inversors exteriors el 2019.

- I el deute públic també s'ha de tornar amb els seus interessos.

 

L'obtenció de divises que compensin el dèficit comercial amb l'exterior, han de venir de la qualitat en la producció de productes i la seva exportació, i com ara de l'entrada massiva de turistes.

 

Els Paradisos Fiscals són extracció de capital, blanqueig de diners i una evasió d'impostos, per tant s'ha de prohibir tota relació amb aquests llocs.

 

Els preus de la producció agrícola no es veurien infravalorats pels comercials intermediaris ni per la compra de productes importats, aquests s'adaptarien als preus nacionals i sempre prioritzant la venda de productes nacionals. Perquè això sigui efectiu cal portar un control de tots els intermediaris. els seus beneficis i fer un repartiment just.

 

Per a més dades econòmiques d'Espanya cliqueu Aquí.

 

SOCIALITZACIÓ - PROPIETAT

 

En la propietat, caldria diferenciar entre Propietat Productiva i Propietat Personal. La propietat productiva és la utilitzada com a mitjà de producció (empreses, camps de cultiu, oficines, etc....), la propietat personal és la utilitzada a l'àmbit familiar (habitatge, apartament, vehicle, etc...).

 

La propietat productiva i com hem definit anteriorment, podria ser privada o de l'Estat. En el cas de ser privada, aquesta podria heretar-se, vendre's o transferir-se sempre que la seva finalitat fos la de continuar aportant la seva productivitat. La propietat de les empreses de l'Estat no es podrien privatitzar si no fossin a formar part de les altres modalitats (individuals, familiars o de socis).

 

La Propietat Personal seria la d'ús familiar o individual per a ús particular i privat, on s'establiria un mínim indispensable (habitatge, vehicle....) i destacant els ciutadans que s'ho mereixin més, segons la seva activitat professional i mèrits personals establerts per llei. Les grans propietats originalment mantindrien la propietat sempre que no fos necessària per cobrir dèficits socials i també mantindrien el dret a l'herència mentres no foren propietet de l'Estat.

 

L'adquisició dels habitatges que es necessitessin per garantir el mínim establert s'adquiririen primer els que fossin de propietat d'inversions estrangeres i posteriorment si fos necessari els de grans propietaris nacionals, repartint aquesta expropiació entre els més enriquits i perjudicant el mínim possible.

 

 CONCLUSIONS

 

La societat productiva no pot estar sense ser organitzada, cal que tots tinguin cobertes les seves necessitats sense exempció i que la vida deixi de dependre del que un particular et vulgui donar. Això és un inadmissible abús de poder que cal eliminar.

 

Amb aquesta socialització s'aconsegueix:

 

- Que tots els treballadors treballin o bé en empresa pròpia, en societat o de propietat de tots (de l'Estat), per tant, es deixa de treballar en empresa d'un altre, eliminant la humiliant subordinació esclavista que és l’explotació de l’home per l’home.

 

- Els sol·licitants d'ocupació actuals es distribuirien a les diferents empreses, per la qual cosa desapareix l'atur, les hores extres, els treballs precaris, la pobresa, la pobresa energètica, els menjadors socials, els bancs d'aliments, les cues de la fam.

  

- Si aquesta organització es duu a terme a nivell internacional, desapareix el gran drama actual de les emigracions.

 

- Atès que es garanteix un hàbitat mínim de propietat personal desapareixen els ciutadans sense llar, les hipoteques, els desnonaments per falta de pagament.

 

- En aportar l'administració diners al sistema també desapareix els endeutaments angoixants de la població, de l'administració i de les empreses, quedant aquestes assegurades per l'administració i recuperant-se les que han estat venudes a capital estranger.

   

Evidentment aquests canvis socials serien desitjant que fossin a nivell internacional.

 

¿Per què no es fa aquesta organització social? És ben senzill, ¿no? Si volem que desapareguin totes les situacions d’injustícia social hem d’organitzar el món del treball des de l’administració i fer aquesta economia.

 

¿Per on començar? Lo primer és fer un grup u organització sense ànim de lucre que s'encarregaria d'elaborar els escrits i documents que es presentessin a les diferents institucions públiques i privades, empresarials i de ciutadans, exposant el més detalladament possible la intenció de dur a terme aquests canvis socials, demostrant-los que són viables i convidant-los a participar en la seva elaboració per a una major conformitat de les parts en cada col·lectiu social.

 

A nivell administratiu es crearien els departaments necessaris que s'encarregarien d'organitzar la vida productiva i comercial del país. Un Ministeri i una Conselleria a nivell de Comunitat Autònoma catalogarien les empreses segons la seva activitat i el numero de treballadors que les ocupen per posteriorment classificar-les en empreses individuals, familiars, de socis o de l'Estat i legislar els criteris organitzatius de cadascuna. També un departament administratiu estudiaria i fixaria els preus dels productes nacionals i els procedents de l'exterior perquè quedin perfectament establerts en les diferents etapes de producció i comercialització.

 

Aquesta nova organització de la societat productiva no ha de causar cap deficiència ni la productivitat ni en la comercialització dels productes, tot al contrari, s‘ha d’augmentar la qualitat dels productes i l’eficàcia comercial, per la qual cosa s’ha de dur a terme amb el temps i precisió que calgui.

 

A Espanya els defensors de l'actual política esclavista són avui els PARTITS de la DRETA, la decisió està en mans dels ciutadans que van a votar, ESQUERRA UNIDA i PODEM estan per iniciar aquest canvi, però no se'ls vota suficient. Els partits nacionalistes estan més per la Independència i combatre la corrupció de la dreta política (ambdues lluites legítimes i importants), però que deixen en segon terme les greus situacions de la població descrites en aquest web. O es vota per la continuïtat d'aquestes humiliants situacions on només es posaran pegats que les alleugeriran sense eliminar-les o s'eliminen d'una vegada totes d'aquesta societat d'agressius esclavistes i les seves víctimes.

 

Les Comunitats Autònomes d'Espanya s'han constituït perquè aquest País és un conjunt de pobles històrics, el dret d'autodeterminació és un dret legítim d'aquests pobles. Tot i que els objectius d'aquesta web són altres, principalment l'eliminació de la pobresa i l'explotació del treballador a la feina, els membres que formin part d'aquesta organització no s'hauran d'oposar amb aquest dret.

 

Tampoc els religiosos portadors de la paraula de Déu es pronuncien sobre com s'ha d'organitzar la societat, com si viure en pobresa o en condicions d'explotat no fos d'interès per a ells o per a l'Altíssim, limitant-se en generalitats que no defineixen res i a la caritat, però si n'hi haurà que es lucraran amb això.

 

Si s'aconseguís aquest nivell de convivència, no només s'eliminarien les inadmissibles injustícies nacionals, sinó que Espanya seria un exemple per a altres països que pateixen més les conseqüències de la manca de distribució del treball i l'economia, sobretot d'Amèrica, Àsia i Àfrica .

 

Nota: Si algú estigués interessat a formar part d'aquest projecte, ampliant i portant iniciatives de socialització presentades a la pàgina web, enviïn un e-mail per Contacte, però obtingueu-vos curiosos o persones que, encara que voldrien participar no puguin fer-ho per altres motius.